Documents dels que s´ha de disposar abans de la compra d´una vivenda

A l'hora de comprar un habitatge, és important conèixer els documents que han d'estar en regla, per evitar sorpreses desagradables. Com a punt de partida, cal saber que aquests documents varien en funció de si el pis és nou, de segona mà o si està en construcció.

- Pis de nova construcció:

Un pis nou a la venda ha de disposar de diversos documents legals en regla abans de procedir a la signatura del contracte. El certificat de final d'obra, emès pel tècnic o promotor, declara la conformitat amb l'execució dels treballs de construcció. Per la seva banda, la cèdula d'habitabilitat i el certificat d'eficiència energètica, l'emet un arquitecte o aparellador i garanteix que l'habitatge ha superat els controls de qualitat obligatoris. Disposar d'aquest document és condició necessària per a, per exemple, donar d'alta els serveis de llum, aigua i gas.

Altres documents són la llicència de primera ocupació i la garantia obligatòria. En el cas dels immobles d'obra nova, és obligatori que incloguin una assegurança a deu anys que respongui davant de possibles vicis i desperfectes en l'estructura. Finalment, és aconsellable sol·licitar la llicència d'obres per veure que el pis compleix les condicions recollides en ella.

- Pis de segona mà:

Si l'opció és comprar un pis usat o reformat, és aconsellable disposar del títol de propietat i el certificat de domini i càrregues, així com del pla de l'habitatge a escala 1/50. En el cas dels habitatges de segona mà, la cèdula d'habitabilitat i el certificat d'eficiència energètica, és important perquè confirma que l'immoble compleix els requisits mínims exigibles per poder ser habitat. A més, cal recordar que aquest document caduca als 15 anys des de la seva emissió, de manera que cal comprovar que estigui actualitzat i en vigor.

Així mateix, el venedor està obligat a subministrar altres documents si li són sol·licitats. És el cas dels butlletins d'alta a la xarxa de serveis, les garanties de l'habitatge, les dades registrals del pis o l'escriptura de compravenda, i el rebut que confirmi el pagament de l'últim IBI. En aquest últim document ha d'aparèixer el valor cadastral de l'immoble.

Si hi ha dubtes, com pot ser en el cas d'immobles ubicats en zones no urbanitzades o prop de la costa, és important sol·licitar la qualificació urbanística per a comprovar la seva legalitat. Un altre document és el llibre de l'edifici, que recull les dades d'identificació i construcció de l'immoble, les tasques de manteniment a què s'ha sotmès i, en cas que s'hagin produït, les reformes realitzades.

-Pis sobre plànol:

En el cas de comprar un immoble sobre plànol, és fonamental comprovar que les quantitats lliurades al venedor estan recolzades per un aval o pòlissa d'assegurances. D'aquesta manera, si s'incompleixen les condicions acordades o no es finalitza l'obra, el venedor recuperarà els seus diners.

Tot i això, abans de lliurar qualsevol quantitat de diners és important verificar que l'edifici disposa de llicència municipal d'obres, que el contracte preveu el termini de finalització d'obres i la data de lliurament de claus (incloent una penalització en cas de retard), i el preu total de l'habitatge (més impostos).

Pel que fa a les formes de pagament, cal sol·licitar un document que reculli l'existència o no d'hipoteques, la subrogació i la cancel·lació d'aquestes. Finalment, units al contracte de compra han de figurar el plànol de l'habitatge, el croquis de les instal·lacions de llum, aigua i gas, la llista de professionals que està previst que intervinguin en l'obra, i la memòria de qualitats. Si el venedor incompleix el contracte, el comprador té tot el dret de reclamar i fins i tot demanar la resolució del contracte, amb la devolució de les quantitats ja satisfetes.

24 jul. 2017

comprar

vivenda

certificatfinaldobra

ceduladhabitabilitat

certificateficienciaenergetica

llicenciaprimeraocupacio

garantia

Quines despeses comporta la venda d'un habitatge? II

Els derivats d'un crèdit hipotecari per finançar la construcció, en una obra nova.
Els imputables a l'escriptura d'obra nova i de divisió horitzontal de l'immoble d'obra nova.
L'impost sobre l'increment del valor del terreny o la plusvàlua, en tots els casos.
Els derivats de la intervenció d'un agent immobiliari, en tots els casos.
Els de connexió dels accessos als subministraments generals.
Els derivats de l'obtenció dels documents que ha de lliurar al comprador.
Obligació de fer la declaració de la Renda a l'any següent.
Pagar IBI de l'exercici sencer en què es produeix la venda.

Si no es pacta el contrari, l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys urbans (plusvàlua municipal) va a càrrec del venedor.

Plusvalía: Com a conseqüència de la transmissió de la propietat d'un immoble o de la constitució o transmissió de drets reals sobre immobles (per exemple un usdefruit), s'ha de pagar l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana, també conegut com a plusvàlua.

En el cas de venda d'una propietat (pis, plaça d'aparcament, traster, botiga, casa, etc.) ha de pagar l'impost la persona, empresa o entitat que ven, per l'increment del valor que ha experimentat el terreny mentre ha estat propietària. Si el transmissor o venedor és una persona física no resident a Espanya, l'obligat al pagament serà l'adquirent.

En el cas d'herència o donació, és el nou propietari qui ha de pagar l'impost, existint bonificacions fins al 95% a Barcelona per parentiu i VHF.

El pagament s'ha de realitzar en el termini de 30 dies hàbils a partir de la data de transmissió. Si es tracta d'herències, el termini és de sis mesos a partir de la data de defunció.

La quota a pagar està en funció del valor del terreny en el moment de la transmissió i dels anys que el transmissor ha estat propietari d'aquest (es calculen com a màxim vint anys). Per determinar l'import, es multiplica el valor del terreny pel nombre d'anys que s'ha tingut la propietat i pel percentatge anual en el cas de Barcelona, el resultat s'aplica el tipus impositiu, que és del 30%. Quan el període és inferior a un any, s'aplica el percentatge del 4% anual en funció dels mesos complets, amb excepció de les herències en les quals només es consideren anys complets.

Declarar la venda a la declaració d'IRPF: (si resideixen en territori espanyol)

Si el preu de compra supera el de venda, hi haurà un guany patrimonial que tributa en l'IRPF. Cal tenir en compte que, en el preu d'adquisició s'inclouen els impostos abonats en la compra i les millores realitzades en l'immoble. En el de venda també computen els tributs derivats de l'alienació. Òbviament, si el preu de venda és inferior al d'adquisició es considera que ha existit una pèrdua patrimonial. El càlcul de la plusvàlua o minusvalidesa es fa exactament igual que l'any 2015, s'actualitza el preu de compra per un coeficient i se li aplica un tipus impositiu:

De 0 a 6.000 € el 19%

A partir d'50.000 € el 23%

De 6.000 a 50.000 € 21%

No cal declarar:

La venda de l'habitatge habitual per majors de 65 anys està exempta de tributació.
La venda de l'habitatge habitual per menors de 65 anys està exempta de tributació (total o parcialment) si en el termini de dos anys (anteriors o posteriors) es reinverteix l'import en la compra d'un nou habitatge habitual, no segona residència. Això sí, l'exempció només s'aplica sobre la part del guany que es destina a comprar una altra casa. La que no s'utilitza si ha de tributar.
La venda d'habitatge, que no sigui habitatge habitual, només podrà estar exempta si la persona que la ven té més de 65 anys i contracta una renda vitalícia (amb un import màxim de 240.000 euros de preu de venda).
Si la venda genera una pèrdua patrimonial al o als venedors. Vendre una casa porta associats diversos despeses i si el preu de venda és inferior al d'adquisició i, per tant, provoca una minusvalidesa en lloc d'un guany patrimonial, aquella no s'ha de tributar. Més encara, la minusvalidesa pot compensar-se amb guanys obtinguts durant els següents quatre exercicis.

El guany o pèrdua patrimonial es determina per la diferència entre els valors d'adquisició i transmissió dels elements patrimonials:

1.- El valor d'adquisició es determina mitjançant la suma de tres conceptes i la resta d'un quart:

Import real de l'adquisició. Quan l'adquisició de l'element que ara es transmet s'hagués produït a títol onerós, el seu valor d'adquisició és l'import real pel qual es va adquirir.
Cost d'inversions i millores. Si en els elements adquirits s'han realitzat inversions i millores, el seu cost s'afegeix al valor d'adquisició.
Despeses i tributs accessoris. Se sumen per al càlcul de l'import del valor d'adquisició totes les despeses i tributs inherents a l'adquisició que hagin estat satisfets per l'adquirent, a excepció dels interessos.
Amortitzacions. Les amortitzacions que corresponguin a béns amortitzables minoren el valor d'adquisició.

2.- El valor de transmissió es determina computant dues partides, l'import real de l'alienació menys les despeses i tributs inherents a la transmissió que hagin estat satisfets per qui ven.

I fins aquí el nostre capítol de despeses en la compra d'un habitatge! Contacta amb nosaltres si tens algun dubte.

13 jun 2017

Quines despeses comporta la compra d'un habitatge? I

Quan es pren la decisió de comprar un habitatge cal tenir present que no només cal fer front al pagament del preu de l'immoble, sinó que també cal pagar una sèrie de despeses obligatòries, ja sigui amb o sense hipoteca, hi ha uns costos " addicionals "que s'han de tenir en compte perquè no hi hagi sorpreses.
Si la compra es vol realitzar mitjançant un crèdit hipotecari es generen una sèrie de despeses independents:

La taxació de l'habitatge: un expert independent farà un peritatge de l'immoble per a l'entitat financera. Normalment la certificació no valdrà per sol·licitar el préstec en una altra entitat.
Comprovació en el Registre de la Propietat: serveix perquè el banc tingui la seguretat que l'habitatge està lliure de càrrecs abans de concedir la hipoteca.

En base a aquesta taxació (300-400.- €) sabrà el possible comprador si pot realitzar la compra o no ja que normalment les entitats bancàries donen el 80% del preu menor entre la compra i aquesta taxació, per la qual cosa és molt important tenir clar els imports a pagar.
Les despeses a càrrec del comprador són:

El preu de compra de l'habitatge.
Les despeses de l'escriptura del crèdit hipotecari, si n'hi ha.
L'IVA, el 10% del cost de l'habitatge si es tracta d'una obra nova o l'impost sobre transmissions patrimonials si és un habitatge de segona mà (a Catalunya és del 10%).
La minuta del notari davant el qual es concedeix l'escriptura pública de compravenda, llevat que es pacti pagar a mitges amb el venedor.
Les despeses de la inscripció en el Registre de la Propietat i les despeses d'aquesta gestió, si la fa un tercer, llevat que es pacti pagar a mitges amb el venedor.
Si se sol·licita un préstec hipotecari, les despeses d'obertura del préstec.
Honoraris de la immobiliària si es realitza la compra a través d'aquesta.
Les despeses d'alta i / o canvi del titular dels serveis d'aigua, de llum, de gas, etc.
L'assegurança, com a mínim, dels riscos que derivin de causes fortuïtes, de força major i de danys a tercers

Descripció de les despeses:

Notaria: els honoraris del notari en realitzar l'escriptura de compravenda i si hi ha hipoteca, l'escriptura de préstec hipotecari, subrogació en una hipoteca preexistent, etc .... Aquests honoraris estan regulats per l'administració i depenen del preu del inmueble.-Impostos que graven la compravenda: hi ha dos impostos diferents en funció de si l'habitatge és nou o de segona mà.
Impostos que graven la compravenda: hi ha dos impostos diferents en funció de si l'habitatge és nou o de segona mà.
Habitatge nou (primera transmissió): l'impost que grava aquest immoble és l'IVA (impost sobre el valor afegit) l'import es calcula aplicant un percentatge sobre el preu escripturat. Aquest percentatge és del 10% en habitatges lliures o de protecció oficial, i del 4% en habitatges qualificats de protecció oficial de règim especial.

De manera general i sempre que la compravenda d'un habitatge estigui subjecta a l'IVA, també ha d'abonar l'AJD (Impost d'Actes Jurídics Documentats). El tipus a aplicar varia en funció de la comunitat autònoma de residència i del tipus de document. A Catalunya actualment és el 1,5% i en els habitatges protegits és del 0,1%.

Quan es constitueix una hipoteca s'ha de liquidar l'Impost d'actes jurídics documentats (AJD) que suposa l'1% del capital garantit.

Habitatge de segona mà o posteriors transmissions: el tribut que grava aquest tipus d'immoble és l'ITP (Impost autonòmic sobre Transmissions Patrimonials) i varia en funció de la comunitat autònoma, oscil·la entre el 5% i el 10% del preu. Existint bonificacions / reduccions en HPO.

Cal recordar que hisenda pot reclamar un pagament superior al comprador si considera que l'habitatge val més del que s'ha pagat per ella. Cada CCAA disposa d'unes taules de preus mínims i sobre elles es calcula el valor mínim de cada immoble el 2017. Per exemple a Barcelona és el valor cadastral X 2,20 = Valor mínim. En algunes CCAA hi ha bonificacions per a famílies nombroses, discapacitades i / o joves a Catalunya és el 5%.

Quan es constitueix una hipoteca s'ha de liquidar l'Impost d'actes jurídics documentats (AJD) que suposa l'1% del capital garantit.

Minuta del registre de la propietat: cal inscriure l'escriptura de compravenda de l'habitatge en el registre de la propietat i si hi ha hipoteca, també s'inscriu la mateixa com una càrrega a la finca. Aquestes tarifes estan regulades oficialment i s'apliquen calculant la base liquidable de l'import de l'immoble escripturat i / o del préstec.
Despeses de gestoria: són els honoraris del gestor per a la realització de tots els tràmits necessaris per a la liquidació d'impostos i la inscripció en el Registre de la Propietat. Les tarifes dels gestors no són fixes i, per tant, convé informar-se sobre si la gestoria que li porta la documentació ofereix uns preus raonables.
Despeses d'alta i / o canvi del titular dels serveis d'aigua, de llum, de gas, etc.
Assegurança:

és obligatori per llei una assegurança de cobertura sobre l'habitatge en cas de contractar un préstec hipotecari. Cobreix només el continent (l'estructura). En cas de pèrdua total de l'immoble, l'asseguradora liquidarà el deute pendent a l'entitat financera i la resta fins a l'import cobert es lliurarà a l'assegurat.
Assegurança de multirisc de l'habitatge: inclou tant el continent com el contingut (des d'electrodomèstics, joies i mobles fins a la responsabilitat civil a tercers).
Assegurança de vida o amortització de préstec: cobreix les contingències de defunció, invalidesa absoluta i invalidesa permanent. Normalment no cobreix la invalidesa parcial.

Normalment la suma d'aquestes despeses ronda al 10 o 15% del valor de l'habitatge.

13 jun 2017

Quines despeses hem d'afrontar per poder llogar un immoble com a habitatge habitual?

Llogar implica un menor esforç econòmic previ, comparat a la compra d'un habitatge, però també requereix comptar amb una certa quantitat d'estalvis per cobrir les despeses inicials, que poden suposar diversos milers d'euros.

Viure de lloguer aporta major flexibilitat que la compra ia més requereix menor esforç inicial, però sí cert sacrifici.

Les despeses que caldrà afrontar per llogar un pis dependran de cada cas concret en funció de si el propietari ens exigeix aval, garanties extres o el pagament d'alguna assegurança.

A continuació detallem els més rellevants:

1. La primera mensualitat:

El pagament inicial que caldrà afrontar després de la signatura del contracte és el pagament de la primera mensualitat, sent el primer despesa de tenir previst.

2. La fiança:

L'objecte de la fiança és cobrir els desperfectes que l'habitatge pugui patir com a conseqüència de l'inquilí o possibles impagaments. És obligatòria per llei i equival al imnporte d'una altra mensualitat de renda. El propietari haurà de dipositar en l'organisme que la seva comunitat autònoma indiqui per a tal fi. Encara que al final del contracte es recuperarà aquests diners, suposarà haver de avançar-lo en el moment d'entrar a viure.

3. Garanties addicionals:

La Llei d'Arrendaments Urbans (LAU) permet que propietari i llogater pactin el pagament de qualsevol altre tipus de garantia del compliment de les obligacions per part de l'arrendatari. Alguns arrendadors exigeixen, per això, el pagament d'una o diverses mensualitats a compte d'aquesta garantia addicional.

4. Aval:

En ocasions alguns propietaris que exigeixen la constitució d'un aval bancari per part de l'inquilí per prevenir l'impagament de la renda. En moltes ocasions, quan l'entitat financera considera que la solvència de l'inquilí és insuficient per a "prestar" els diners que suposa l'aval, demana que aquest dipositi la quantitat avalada -que pot ser l'import de sis mesos o un any de renda- en un compte o dipòsit de l'entitat financera. Si bé aquests diners es recuperarà també amb el temps, pot suposar haver de disposar d'una important suma al moment de la signatura

5. Honoraris agència:

Si un professional està intermediant perquè el propietari trobi a l'inquilí cobrarà uns honoraris per això que normalment es cobren a l'inquilí.

Aquest import serà variable, però generalment sol estar al voltant d'una mensualitat o el 10% de l'anualitat, més l'IVA corresponent.

6. Alta de subministraments:

Quan l'habitatge és nova i mai ha tingut donats d'alta subministraments com aigua, electricitat o gas, caldrà pactar en el contracte qui paga l'alta d'aquests serveis. Convé informar-se prèviament perquè de fer-ho l'inquilí, haurà de saber que el cost pot superar els 500 €.

7. Impost (ITP):

Es tracta d'un impost gairebé desconegut per a la majoria dels inquilins, però que segons la normativa vigent cal abonar-lo després de la signatura del contracte de lloguer, en el període d'un mes. Això suposa si es tracta d'un habitatge habitual, el 0,5% de l'import total del contracte pels 3 anys de durada del mateix.

8. Assegurances addicionals:

Alguns propietaris que temen patir un impagament o desperfectes en el seu habitatge decideixen contractar una d'assegurança que cobreixi aquests riscos. En algunes ocasions exigeixen, a més, que sigui l'inquilí qui aboni la prima de l'assegurança com a alternativa o complement a l'aval o altres garanties i de fet s'inclou cada vegada més com a clàusula en el contracte d'arrendament.

9. La mudança:

La mudança, es realitzi a través d'una empresa professional o bé la facis pel teu compte, sempre implica una despesa. Per exemple en ciutats com Madrid o Barcelona, el cost mitjà d'una mudança realitzada amb un professional per a un pis amb un contingut mitjà pot rondar els 1.000 euros.

En resum hem de tenir en compte que com a despesa principal en cas de llogar un immoble com a habitatge habitual haurem de comptar amb el muntant corresponent a unes quatre mensualitats de renda: la del mes en curs, una altra corresponent a la fiança que el propietari haurà de dipositar en l'organisme corresponent, una altra mensualitat de dipòsit extra i la quarta els honoraris de l'agència, si es realitza per un. Cal tenir present que dos d'ells, la fiança i el dipòsit, es recuperen al final de la vida del lloguer. No obstant, no hem d'oblidar els altres conceptes que s'han explicat anteriorment en l'article.

19 maig 2017

Fiscalitat d'un traspàs de Negoci

A l'hora de fer front a un traspàs de negocis, cal que conegui tots els impostos associats a aquest tipus de contractes; i és que el preu del traspàs es podria veure afectat. Una altra cosa que ha de tenir clara és que els impostos associats als traspàs de negocis per regla general es paguen abans de començar l'activitat.

Respecte a l'IVA l'operació de traspàs de local de negocis o de cessió d'un negoci es troba regulat a:

-Article 7.1.a) de la LIVA: la transmissió d'un conjunt d'elements corporals i, si s'escau, incorporals que formen part del patrimoni empresarial o professional, no estarà subjecte a l'IVA, sempre que comprengui, la transmissió d'un establiment mercantil o d'una part autònoma d'una empresa amb elements corporals i, si s'escau incorporals que, conjuntament constitueixin una empresa o una part d'una empresa capaç de desenvolupar una activitat econòmica autònoma, és a dir, no comprèn la mera cessió de béns, com la venda d'existències, o la venda per separat del negoci, a més cal tenir en compte que no cal que l'adquirent desenvolupi la mateixa activitat que realitzava el transmetent.

No obstant això, encara que el traspàs de local de negocis o la cessió d'un negoci no es trobi subjecte a l'IVA, el transmetent haurà d'emetre una factura sense IVA, per la quantitat abonada pel traspàs o cessió del negoci.

Ara bé, no passa el mateix, en el cas del propietari del local, quan aquest rebi una part del traspàs. En aquest cas el propietari emetrà una factura a l'inquilí antic, per aquest import més el 21% en concepte d'IVA, i menys les corresponents retencions.

Pel que fa a la renda que rep l'antic inquilí pel traspàs del local de negocis o per la cessió de negoci, haurà de declarar i tributar en l'IRPF com a guany patrimonial, que es calcularà deduint de l'import del traspàs el valor de net dels béns i drets lliurats.

En el cas que l'antic inquilí sigui una societat haurà de tributar aquest guany en l'Impost sobre Societats (IS).

El propietari de la seva banda, en cas de rebre una part del traspàs, haurà de consignar com a rendiment del capital immobiliari en la seva declaració de l'IRPF, si és persona física, podent aplicar una reducció del 40% al tractar-se d'una renda obtinguda de forma irregular a el temps.

19 maig 2017

L'obligació de presentar reclamació prèvia davant l'asseguradora

En no ser acceptable el caràcter retroactiu de les normes processals, l'Audiència Provincial de Girona ha convingut a assenyalar que l'obligació de presentar reclamació prèvia davant de l'asseguradora, com a requisit per a l'admissió de la demanda establert en l'art. 7 del Reial Decret Legislatiu 8/2004, en la redacció que en fa la Llei 35/2015 de 22 de setembre, només és aplicable als accidents de circulació ocorreguts a partir l'1 de gener del 2016.

D'aquesta manera l'AP de Girona estima el recurs d'apel·lació formulat per la demandant, revoca la sentència del jutjat que va inadmetre a tràmit la demanda de reclamació d'indemnització per danys soferts com a conseqüència d'un accident de trànsit ocorregut el 29 d'abril de 2015, per no acompanyar a la demanda els documents acreditatius de la presentació de la reclamació prèvia a l'asseguradora.

El Tribunal assenyala que el nou règim legal no es limita a augmentar les quanties indemnitzatòries, sinó que estableix una regulació general que té com a objectiu millorar la protecció a les víctimes d'accidents de trànsit, i en aquesta línia s'emmarca l'esmentat art. 7 quan estableix que la reclamació prèvia a l'asseguradora no només interromp el termini de prescripció, sinó que també ho suspèn fins a la notificació fefaent al perjudicat de l'oferta o resposta motivada.

Considera l'Audiència que el caràcter processal de la norma obliga a tenir en compte el que disposa l'art. 2 LEC en el sentit que les normes processals mai tindran caràcter retroactiu, així com el que disposa la disposició transitòria 4ª CC, en virtut de la qual, en un supòsit com el present la part actora pot optar entre la norma anterior o la vigent . Destaca també que la inadmissió de la demanda afectaria de manera dramàtica a la tutela judicial efectiva (art. 24 CE).

En conseqüència, conclou que no té sentit exigir, quan l'accident a què es refereix la demanda hagués ocorregut abans de l'1 de gener de 2016, que s'acompanyi a la demanda la reclamació prèvia i això perquè aquesta reclamació no era obligatòria quan va succeir l'accident ni, d'haver-la efectuat, hauria comportat per a la víctima els efectes positius (interrupció i suspensió de la prescripció) que de la mateixa fa derivar la norma que la imposa.

Més informació sobre la Sentència de l'AP de Girona en "Notícies Jurídiques" --> Ver enlace

05 oct. 2016

Trobem la millor casa per a tú

Aquesta nova generació engloba els joves que es van fer adults amb el canvi del mil·lenni, joves d'entre 20 i 35 anys.

Els Millennials, es converteixen en els futurs consumidors i usuaris amb unes característiques molt concretes, que comportaran canvis en les estratègies de venda de qualsevol sector i qualsevol producte.

El món tecnològic ha marcat a aquesta generació i els converteix en Digitals des de les àrees més bàsiques de conductes fins a les laborals. A més amb l'anomenada omnicanalidad no només interactuen a través d'un canal sinó amb diversos i mitjançant la multiplataforma, aquest món els ha convertit en appadictos.

Aquesta nova forma d'interactuar i comunicar-se els fa més crítics, exigents i volàtils, fent que l'estratègia de venda hagi de tenir l'experiència del consumidor com a eix central i deixar de centrar-se en les característiques del producte.

Encara que pugui semblar que el servei es converteixi en alguna cosa impersonal, per l'autonomia i autosuficiència del consumidor Millennials, és tot el contrari, esperen que les empreses s'adeqüin a les seves preferències i exigeixen personalització. En aquest punt les empreses hauran d'utilitzar el potencial de l'Big Data per seguir el seu rastre digital i anticipar-se a les seves necessitats.

No hem d'oblidar els mitjans tradicionals de venda, perquè hi haurà públic per a tots els canals. No obstant això, hem d'estar atents i saber escoltar el client que ho farà a través de la Social Mitjana.

05 oct. 2016